Llengua Catalana i Literatura

Una imatge

2009-02-14T01:42:00.001+01:00

Què en pensau d'això?

Persecució política de la llengua catalana

2008-05-09T10:13:00.016+02:00

El procés de substitució del català s'inicia a la Catalunya del Nord, l'any 1682, amb l'ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i universitaris. Abans, el 1661, Lluís XIV otorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia, i el 1672 apareix una ordenaça per a promoure escoles per a l'ensenyament en francès. I a la resta del territori català amb la pèrdua de la independència i l'ocupació militar del 1707-1715, amb el Decret de Nova Planta, i continua amb la constant persecució política de la llengua catalana fins al nostres dies.

En aquesta llistat podeu fer un cop d'ull sobre la cronologia de la persecució de la llengua catalana.

Sobre la imposició de llengües és interessant llegir l'articles de Gabriel Bibiloni, "Sobre la imposició de llengües", aparegut al Diari de Balears el 7 de maig de 2003.

Aquí teniu algunes cites històriques sobre la història de la llengua catalana:

"He juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo, reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla". Felip V de Borbó, 1707.
"No se deben elegir medios flacos y menos eficaces , sino los más robustos y seguros borrándoles de la memoria a los cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones". Consejo de Castilla, segle XVIII.
"Previniendo, se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos". Felip V de Borbó, segle XVIII.
"Solamente hablan en su Lengua Materna y ningún común (ajuntament) hasta ahora escribía sino es en Cathalán, sin practicarse el uso de la Lengua Española" [...] "Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado...". José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, "Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña", 1715.

Conflicte lingüístic

2008-04-26T00:43:00.010+02:00

Señor don Francisco, en tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra. (Francisco DE QUEVEDO), carta adreçada el febrer de 1645 a D. Francisco de Oviedo.

El conflicte lingüístic és una de les conseqüències del bilingüisme social. De conflictes n'hi ha en quasi totes les llengües que entren en contacte. A Europa existeixen prop de 60 llengües i d'aquestes només 3 en què els seus parlants són monolingües en el seu territori: el portuguès, l'islandès i l'albanès. Això ens pot fer pensar que gran part del vell continent, per no parlar de la resta del planeta on n'hi ha més de 6000 segons Carme Junyent, i un tant per cents molt elevant en perill de mort en menys de 100 anys, està immers en una lluita pels drets lingüístic dels ciutadans.

Les causes d'aquest conflicte poden ser culturals, econòmiques o militars. En el cas català tenim tota una cronologia de la repressió lingüística que començà l'any 1482 amb la crema de la Bíblia Valenciana i que perdura fins avui en dia. D'aquesta repressió cal destacar els decrets de nova planta (versió digital de Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña, 1716) com a punt culminant de l'inici intencionat d'un genocidi cultural amb la intenció de sotmetre un poble als costums i maneres d'un altre.

Però d'exemples conflictes n'hi molts. Una de les tàctiques és utilitzar l'atac a la unitat de la llengua acceptada per la comunitat científica universal: La Lengua Andaluza sí existe; La Lengua Andaluza; Lengua'ndaluza; Círculo Balear; Es llog baléà; Comunicat de l'Academia de la Llengua Balear; GAV (Grup d'Accio Valencianista); l'altre és la demagògia sobre el perill d'extinció de la llengua dominant per part de la llengua subordinada: Manifest dels 2.300 ; i una altre es l'establiment de tot un seguit de mesures per reforçar la presència d'una llengua determinada.

En aquest vídeo de Tele Madrid (La política lingüística en Cataluña es NAZI, part 5) hi trobareu tot un seguit de reflexions polítiques sobre la qüestió lingüística:

I en aquest altre, una visió que ironitza sobre la imposició d'una llengua:

Mercè Rodoreda (1908-1983)

2008-04-10T14:02:00.018+02:00

Podeu visionar els següents vídeos sobre la vida i obra de Mercè Rodoreda.

En el primer vídeo hi trobareu una pinzellada de l'escriptora, nascuda a Barcelona l'any 1908 i autora de La plaça del Diamant, una de les novel·les catalana més aclamada de tots els temps. És una visió molt diferent de la seva personalitat. Podreu descobrir a una Mercè Rodoreda gairebé desconeguda: la dona rebel marcada pels conflictes personals i familiars que va viure, fets que van marcar la seva producció literària

També podeu fruir d'una col·lecció de vídeos, documents escrits, imatges fixes i arxius sonors, entre altres, a LLETRA, espai virtual de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ha publicat a internet una exposició virtual interactiva, Mercè Rodoreda: jocs de mirall, amb la col·laboració de la Fundació Mercè Rodoreda i la Institució de les Lletres Catalanes, per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora.

Treballs sobre les Avantguardes

2008-03-04T11:46:00.020+01:00

Aquí podreu gaudir dels treballs que han fet els alumnes de 2 de batxillerat sobre les avantguardes. Han triat un autor i han creat un collage o un cal·ligrama propi.

Treball de n'Aina Crespí i na Mariana Puente sobre Picasso:

View Upload your own

Treball d'Eva Torrecilla,Natàlia Vallespir, Elena Font i Maria Grande sobre J. V. Foix:

| View | Upload your own

Treball d'Àlvar Bernabeu i Sergi Duran sobre André Breton:

| View | Upload your own

Treball d'Aina Castillo, Ana Bonilla i Laura Navarro sobre Guillaume Apollinaire:

| View | Upload your own

Treball d'Olalla de Pedro, Maria Munar, Pilar Ferrer i Eduard Pérez sobre Salvador Dalí:

| View | Upload your own

Treball d'Ana Baltasar, Marta Fuster i Núria Fernández sobre Filippo Tommaso Marinetti:

| View | Upload your own

Treball de Ma. Jesús Peñato, Guillem Pulido, Clara Salord i Cristina Sanz sobre Joan Salvat-Papasseit:

| View | Upload your own

Avantguardes (1909-1940)

2008-02-16T11:27:00.039+01:00

Els moviments d’avantguarda van ser alhora moviments socials i creadors d’una nova teoria de l’art: l’antiart. S’iniciaren l’any 1909 i foren liquidats el 1940 arran de la invasió nazi de París, que en dispersà els grups principals. Aquests moviments es manifestaren cronològicament en dos períodes: el primer període (futurisme, cubisme i dadaisme) durà aproximadament des de 1909 fins a 1929, any de la crisi monetària a la borsa de Nova York. Es produïren les manifestacions més lúdiques, imaginatives, subversives i rupturistes de les avantguardes. I el segon període, (exclusivament surrealista) arribà fins al 1940 i va estar marcat per la invasió nazi de París. Aquesta etapa es caracteritzà per la intel·lectualització de les avantguardes i, sobretot, pel compromís social i polític, que dugué alguns dels surrealistes més destacats a militar activament en el Partit Comunista.

En el següent enllaç podeu llegir els manifestos avantguardistes.

Els autors avantguardistes més importats en la literatura catalana foren Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) i J. V. Foix (1893-1987).

Un enemic del Poble fou la revista que dirigí Salvat-Papasseit, amb col·laboracions de Joaquim Torres-Garcia i Josep Maria de Sucre. Arc-voltaic és una revista que aparegué a Barcelona i de la qual sortí només un número publicat al febrer del 1918. També fou dirigida per Papasseit que comptava com a col·laboradors amb E. Eroles, J. Torres-Garcia, J. Folguera, etc., amb il·lustracions de Barradas. Era una publicació sobre literatura i art que responia al corrent avantguardista de l'època. La coberta de l'únic número que aparegué fou il·lustrada per Joan Miró.

Foix treballà en la difusió de les Avantguardes mitjançant la col·laboració en publicacions com La Revista, Trossos —que dirigirà—, La Cònsola, L'Amic de les Arts, i finalment com a director de la secció literària de La Publicitat, on col·labora des de 1923 fins 1936.

Vídeos [25' 39''] [29'] sobre Joan Salvat-Papasseit [Cal tenir instal·lat el RealPlayer]

Vídeo de J. V. Foix [14' 18''] on s'hi pot escoltar la cançó "És quan dormo que hi veig clar", basada en el conegut poema de l'autor, i que va musicar Joan Manuel Serrat. I si teniu ganes de llegir alguns dels seus poemes, comentats per Gabriel Ferrater, ho podeu fer a Nou sonets de Foix, comentats. També podeu fer un tomb pel web de la fundació J. V. Foix.

WebQuest sobre les Avantguardes.

Noucentisme (1906-1923)

2008-02-12T22:26:00.003+01:00

En començar el segle XX, un grup d'intel·lectuals i polítics va impulsar noves idees i projectes per millorar el país. Es tracta del moviment conegut com noucentisme. Aquest corrent, que sorgeix per oposar-se al Modernisme, però que n'és el continuador natural, es va començar a definir l'any 1906, amb l'inici de la publicació del Glosari, d'Eugeni d'Ors, autor també de "La ben plantada", editada l'any 1911.

El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. D’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.

En literatura van destacar escriptors com Josep Carner, Jaume Bofill, Josep M. López Picó, Josep M. Folch i Torres o Carles Riba. El Noucentisme fa un ús molt concret dels gèneres literaris. Potser els més utilitzats són la poesia, l’assaig i l’oratòria. La poesia, centrada en les figures de Josep Carner i Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), és l’espai des d’on es procedeix a la creació d’imatges.

Pel que fa a la narrativa, durant el Noucentisme els autors no segueixen les propostes poètiques de Joan Maragall, més identificables amb el Romanticisme. Trenquen amb l’aportació naturalista i s’inicien en la creació de les antinovel·les, escriuen relats breus o les famoses gloses originades per Eugeni d’Ors.

Si us agrada trescar per les hemeroteques en aquest enllaç podeu llegir l'Almanach dels noucentistes. I en aquest altre, tres gloses d'Eugeni d'Ors:

Gloses Ors - Upload a Document to Scribd

Per aprofundir més sobre el Noucentisme podeu visionar el següent vídeo [29'] [Cal tenir instal·lat el RealPlayer]:

Joan Alcover i Maspons (1854-1926)

2008-01-24T14:05:00.003+01:00

Joan Alcover, juntament amb Miquel Costa i Llobera, fou un dels mestres de l'Escola Mallorquina. Intentà la humanització de l'art (1904) per harmonitzar i equilibrar la veu poètica sorgida del dolor. La seva poesia rebutja els extremismes modernistes (l'anarquisme creador) per una part i, per l'altra, la gàbia formal del parnassians.

En el següent enllaç de Musica de poetes hi trobareu els poemes: "Desolació", "La Balanguera" i "La relíquia" de Joan Alcover, recitats i en format PDF.

Si llegiu "Albatros" (versió en francès [versió recitada en francès] i en català), poema de Les flors del mal de Charles Baudelaire , segur que sereu capaços o no de trobar alguna similitud amb el poema alcoverià "El voltor de Miramar" recollit a Cap al tard.

"El dolor esdevé una experiència eriquidora, que Joan Alcover converteix en una ètica humana. El tema del dolor com a font d'inspiració artística ja havia aparegut a "La nuit de Mai" (versió en francès) del romàntic francès Alfred de Musset on el Poeta i la Musa també dialoguen sobre la funció catàrtica de la poesia. A "La nit de maig", la Musa declara al poeta que "res no ens fa tan grans com un immens dolor". Aquesta concepció artística és semblant a la que Joan Alcover defensà a la conferència Humanització de l'Art, on justament elogià "La nit de maig" com a exemple de poesia altíssima, perquè la ploma d'Alfred de Musset vessà amb tota la sinceritat del seu cor la fúria del dolor, fruit d'un desengany amorós". [Cap al tard, Edicions 62, pp. 60-61]

La seva obra poètica queda vinculada directament a les teories exposades en les conferències que, sobre La Humanització de l'Art (1904), va donar a l'Ateneu Barcelonès mostrant-se partidari d'un art utilitari enfront d'una concepció aristocràtica, i en articles com el recull publicat a "L'Avenç" amb el títol Art i Literatura. Premiat amb la Flor Natural als Jocs Florals (1905) i declarat Mestre en Gai Saber el 1909.

En el següent enllaç podeu consultar la revista La Nostra Terra en versió digital.

Podeu llegir el pròleg de Cap al tard que va escriure Josep M. Llompart aquí:

Cap al tard pròleg - Upload a Document to Scribd

Cateria Albert / Víctor Català (1869-1966)

2008-01-12T22:50:00.003+01:00

"Les característiques de la seva obra, que amb poques variacions, seran constants en tota la seva producció, tant a nivell de gèneres, com a nivell temàtic i formal. En primer lloc cal destacar la seva opció per la narrativa. En aquest gènere, en termes generals, tracta històries tràgiques del món rural que enfoca des d’una òptica pessimista i fatalista i amb una especial sensibilitat per l’estètica del negre o del clarobscur. Aquesta visió, comuna a d’altres modernistes, es centra en la lluita de l’individu contra els elements hostils que impossibiliten la seva pròpia realització. L’autora, a més a més, mostra interès pels mons interiors de les persones, sobretot de les dones, en un doble enfocament: l’aprofundiment psicològic d’un personatge, com fa magistralment amb la Mila de Solitud, o bé la dualitat entre l’aparença externa i la personalitat interior. Al predomini dels espais rurals i l’interès pels conflictes humans, cal afegir-hi la condensació narrativa i la riquesa lingüística, sobretot quant als registres i al lèxic, i estilística, un estil suggestiu, expressiu i plàstic, en definitiva efectista." (Nou diccionari 62 de la literatura catalana)

En aquest enllaç hi trobareu la biografia i un recull de textos visualitzats de Caterina Albert (Víctor Català), escriptora empordanesa que va crear la seva obra en una època en què les dones escriptores xocaven amb la incomprensió d'una societat intolerant i cruel. (Veure el VÍDEO [15'], format RealPlayer)

Aquí podeu llegir el text sencer de La infanticida de Víctor Català, un monòleg teatral, l’autoria femenina del qual originà un escàndol que la portà a refugiar-se sempre més sota el pseudònim de Víctor Català. L'obra fou premiada al Jocs Florals d'Olot del 1898, juntament amb el poema "Lo llibre nou".

La infanticida

La infanticida - Upload a Document to Scribd

Joan Maragall (1860-1911)

2008-01-12T21:57:00.000+01:00

"Des d'una perspectiva de la història de la literatura, Joan Maragall, fa de pont entre les diverses fórmules poètiques del segle XIX i les del segle XX. Maragall recull i esmena la tradició jocfloralesca de la Renaixença, el romanticisme de Verdaguer, el naturalisme d'Apel·les Mestres i el classicisme d'Alcover i de Costa i Llobera alhora que, amb esperit agitador, formula una reflexió innovadora sobre la pròpia poètica que, sense ell saber-ho, coincidirà en alguns dels seus trets definidors amb els del simbolisme, i experimenta uns models poètics que desembocaran, d'una banda, en la creació d'una escola maragalliana de qualitat i ressò desiguals (Pijoan, Lleonart, Pujols i fins i tot Sagarra) i, d'una altra, en algunes de les grans obsessions de Riba (la poesia pura, la inspiració, la paraula i el ritme i la manera d'entendre la crítica), d'Espriu (Goethe, la figura de Nausica) o, en un altre nivell, de Salvat-Papasseit (el cançoner, la dona i l'amor com a fonts de plaer i de creació). Maragall esdevindrà, així, un clàssic. El primer poeta clàssic del segle XX." (Glòria Casals, Universitat de Barcelona)

Podeu visionar el vídeo sobre la vida i obra de Joan Maragall on copsareu la personalitat rica en matisos. Així com el seu aire romàntic i burgès. També trobareu el propagador d'autors i d'idees que circulaven per l'Europa del moment. Per a Maragall la poesia no era una activitat més d'entre les que desplegava el seu temperament inquiet. La poesia omplia tota la seva vida. (Veure el VÍDEO [12'], format RealPlayer)

En la següent plana WEB: Elogi de la literatura podeu consultar tota l'obra de Joan Maragall.

En aquest enllaç hi trobareu el text original d'Elogi de la paraula de Joan Maragall (discurs inagural llegit en el Ateneo Barcelonés el 15 d'octubre de 1903)

El Modernisme a Catalunya

2007-12-20T09:40:00.000+01:00

Catalunya, un país en transformació (1888-1908) [35']

Us propòs fer un petit viatge audiovisual pel món del modernisme a Catalunya. Aquests vídeos (cal tenir instal·lat el RealPlayer) us ajudaran a comprendre millor les transformacions culturals i ideològiques de finals del segle XIX i principis del XX. És un petit itinerai per la història política i social de finals del dinou i principis del vint a Catalunya. També hi trobareu unes pinzellades de la Barcelona modernista: un recorregut per l'obra de Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.

Barcelona modernista [30']

Palau de la Músca Catalana [11' 45'']

Així com visitar el Palau de la Música Catalana, edifici modernista més destacat de Catalunya. Dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, presenta una gran varietat d'elements decoratius interiors i exteriors compatibles amb una gran funcionalitat. Destaca la utilització de motius florals i exòtics, la profusió de ceràmica i els vitralls. El Palau és la seu de l'Orfeó Català i una de les sales de concerts més singulars del món.

Modernisme (I) [27']

Modernisme (II) [27']

Revistes modernistes

2007-12-17T23:08:00.000+01:00

Les revistes durant l'època del modernisme català (1892-1911) tingueren un paper molt important, tant ideològicament com estèticament. El seu paper fou prou destacat per posar ordre als diversos corrents estètics i filosòfics del moviment.

Moltes d'aquestes revistes, una vegada deixades de publicar, continuaren funcionant com a editorials, L'Avenç, núcí ideològic del modernisme, n'és un exemple. Arribà a ser l'editorial més important de l'època: més de set revistes pròpies, més de cinc-cents llibres diferents i dotze col·leccions editorials.

Una altra revista destacada fou Joventut on Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) publicà la novel·la Solitud en fulletons de vuit pàgines setmanals, des del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, tot i que el capítol final està datat al febrer de 1905. Els fulletons, relligats i amb una coberta dissenyada per Josep Triadó, conformen la primera edició, posada a la venda a l'agost de 1905.

Les idees de Catalònia configuraran la segona etapa del Modernisme. Una etapa més teòrica, on el moviment adquireix una actitud d’escola.

Pèl i ploma, revista publicada per Ramon Casas, pintor modernisa, va ser el portaveu del moviment a Barcelona.

Podeu consultar aquestes revistes a ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues): L'Avenç (1889-1893), Joventut (1900-1903) / Joventut (1904-1906), Pèl i ploma (1899-1903) i Catalònia (1906)

Modernisme

2007-12-04T03:40:00.000+01:00

A finals del segle XIX aparegueren a Catalunya una sèrie d'artistes, joves burgesos, que intentaren modernitzar la societat catalana. No només les lletres, també l'arquitectura i pintura, entre altres. Les seves il·lusions sorgiren del nous corrents filosòfics i artístics europeus, anglesos i francesos sobretot.

El camí encetat per la renaixença, l'adreçament cultural i lingüístic català, prengué una nova embranzida amb aquest fills de la burgesia catalana. Calia fer una passa més: modernitzar i regenerar l'estat espanyol.

El bandajament de l'anacronisme era un fita necessària per aconseguir el fi desitjat: col·locar les primeres pedres per despertar i abraçar elpoder polític i social d'una societat adormida durant gairebé tres-cents anys.

Perquè us pugueu fer una lleugera idea de l'estètica modernista aquí teniu dues presentacions que podeu visionar. Deixau el vostre comentari sobre el que us ha suggerit aquestes imatges.

Modernisme: arquitectura i forja

De: jflorit

Modernisme: pintura

Àngel Guimerà

2007-11-14T13:53:00.000+01:00

"El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor, però sobretot per Josep Yxart, el crític més lúcid i informat del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Frederic Soler, que havia consolidat uns models de teatre en català de base melodramàtica en què alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics. La insatisfacció que molts intel·lectuals catalans sentien davant d'aquest teatre i del monopoli que hi exercia l'autor de La dida els mogué a buscar-ne una alternativa que, de passada, atorgués a l'escena local un prestigi literari que l'excessiu popularisme d'aquest dramaturg no permetia assolir." (Lletra. Espai virtual de literatura catalana)

Podeu visionar la biografia i obra d'Àngel Guimerà. Un dels autors més importants de la Renaixença, el seu treball fou decisiu per a la dignificació del teatre català. En el vídeo s'hi descriu les característiques més destacades de l'obra poètica i teatral de Guimerà, es mostra breus fragments de diverses representacions i se situa l'autor en el seu context social i literari. (Veure el VÍDEO [16'], format RealPlayer)

Narcís Oller

2007-11-08T08:28:00.000+01:00

"En les seves novel·les, la tècnica narrativa d'Oller es fonamenta en l'observació. A més de la gran qualitat de les seves descripcions, Oller sap crear personatges versemblants i una trama narrativa complexa. El llenguatge és planer, i no li reca l'ús de castellanisme i localismes, tant del parlar de Valls com del de Barcelona, d'acord amb la procedència del personatge." (Web: Narcís Oller)

Podem considerar-lo el creador de la novel·la catalana moderna.

Fragment del capítol 8 de La Bufetada.

Vídeo de Narcís Oller [14'] (Cal tenir el RealPlayer)

Jacint Verdaguer

2007-10-22T12:28:00.000+02:00

"Jacint Verdaguer fou l'escriptor català més destacat del segle XIX i el més representatiu de la Renaixença literària catalana. Autor d'obres cultes d'una gran ambició, se serví de temes i formes populars per transmetre les idees del catalanisme conservador i del catolicisme del seu temps. Tornà a la llengua catalana el prestigi perdut d'un idioma de cultura, i, tot i els seus desequilibris, dugué a terme una obra perfectament coherent, al servei dels ideals de la fe i de la pàtria. Ha estat utilitzat des de postures ideològiques oposades, i invocat sobretot com a símbol de catalanitat. La seva eficàcia expressiva i el ressò social del seu conflicte li procuraren, ja en vida, una estima popular més personal que literària, en perjudici d'una valoració estrictament artística. Si la seva figura és, encara avui, objecte de debat, la seva obra ha adquirit la consideració de clàssica."

uoc.edu/lletra

"Recull de poemes de Jacint Verdaguer des de la vessant de poeta observador de la natura, minuciós i sensible, home culte que comptava amb la saviesa de l'home habituat al camp i que coneixia el nom de cada cim, de les plantes, arbres, ocells i flors del seu entorn. Fou un escriptor romàntic, d'imaginació desbordant, un viatger que respirava universalitat. Mossèn Cinto va ser pioner de l'excursionisme català, sol o acompanyat pujava als cims dels Pirineus i visitava els pobles més amagats, sotana arromengada, portant com a bagatge la llibreta en què prenia notes de lèxic, una maleta i un paraigua. Convertia el paisatge en símbol de catalanitat i feia que parlés de la història. Verdaguer fou un poeta amb el do de la llengua: des de la base de la llengua viscuda, fou el creador del català modern." (Veure el VÍDEO [22', 26''], format RealPlayer)

Oda a la pàtria (Carles Aribau)

2007-10-15T22:00:00.000+02:00

Fou redactor d’El Europeo, divulgà les ideees estètiques de Friedrich von Schiller, propulsà la fundació d’El Vapor i, sobretot, escriví un poema, "La Pàtria" (1833), que inicià, alhora, el romanticisme en llengua catalana i el moviment anomenat de la Renaixença.

Manuscrit de La pàtria

Versió lliure de La pàtria (grup de Luis)

La Renaixença és un fenomen de recuperació cultural produït a Catalunya entre 1833 i la darreria del segle XIX que suposà la recuperació del català com a llengua literària i de cultura. Per poder veure el VÍDEO (25' 00'') cal el RealPlayer.

Quim Monzó: Frankfurt 2007

2007-10-10T20:59:00.000+02:00

"Quim Monzó ha tancat l'acte d'inauguració oficial de la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana és la convidada d'honor, amb un discurs on ha recorregut a un conte per descobrir al públic alemany la importància històrica de la cultura catalana i de la seva literatura, una de les fundadores de la tradició europea. Monzó ha recorregut al seu gènere predilecte, imaginant a un escriptor que és convidat a pronunciar el discurs inaugural d'un país convidat, Catalunya, sense saber què dir."

Avui.cat

Quim Monzó: "Els explicaré un conte" (vídeo)
Quim Monzó: "Els explicaré un conte"(PDF)

Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà lo castell

2007-05-30T18:46:00.000+02:00

"E no us penseu que, per les piadoses paraules de la princesa. Tirant estigués de fer son llavor, car en poca hora Tirant hagué vençuda la batalla delitosa, e la princesa reté les armes e abandonà's mostrant-se esmortida. Tirant se llevà cuitadament del llit pensant que l'hagués morta, e anà cridar la reina [= Plaerdemavida] que li vengués ajudar".

Després de llegir el fragment envia un post explicant la sensació que t'ha produït?

Benvinguts

2007-05-24T20:48:00.000+02:00

Aquest blog és una eina per als meus alumnes de l'institut perquè puguin fer-la servir per exposar i intercanviar idees. La meva idea és que sigui un lloc de publicació i comunicació preparat per organitzar i emmagatzemar informació.

Segons educastur.blog, el professorat es troba avui dia davant d'una generació que ha nascut i crescut amb internet. Això fa que sigui necessari uns nous enfocaments educatius.

Els blogs són un eina educativa i comunicativa adaptable a qualsevol matèria, assignatura i nivell educatiu a causa de la seva flexibilitat. Cosa que simplifica molt la generació de continguts.

Esper que aquesta iniciativa pugui tirar endavant amb la força i il·lusió dels alumnes.

Endavant.