"Jacint Verdaguer fou l'escriptor català més destacat del segle XIX i el més representatiu de la Renaixença literària catalana. Autor d'obres cultes d'una gran ambició, se serví de temes i formes populars per transmetre les idees del catalanisme conservador i del catolicisme del seu temps. Tornà a la llengua catalana el prestigi perdut d'un idioma de cultura, i, tot i els seus desequilibris, dugué a terme una obra perfectament coherent, al servei dels ideals de la fe i de la pàtria. Ha estat utilitzat des de postures ideològiques oposades, i invocat sobretot com a símbol de catalanitat. La seva eficàcia expressiva i el ressò social del seu conflicte li procuraren, ja en vida, una estima popular més personal que literària, en perjudici d'una valoració estrictament artística. Si la seva figura és, encara avui, objecte de debat, la seva obra ha adquirit la consideració de clàssica."
"Recull de poemes de Jacint Verdaguer des de la vessant de poeta observador de la natura, minuciós i sensible, home culte que comptava amb la saviesa de l'home habituat al camp i que coneixia el nom de cada cim, de les plantes, arbres, ocells i flors del seu entorn. Fou un escriptor romàntic, d'imaginació desbordant, un viatger que respirava universalitat. Mossèn Cinto va ser pioner de l'excursionisme català, sol o acompanyat pujava als cims dels Pirineus i visitava els pobles més amagats, sotana arromengada, portant com a bagatge la llibreta en què prenia notes de lèxic, una maleta i un paraigua. Convertia el paisatge en símbol de catalanitat i feia que parlés de la història. Verdaguer fou un poeta amb el do de la llengua: des de la base de la llengua viscuda, fou el creador del català modern." (Veure el VÍDEO [22', 26''], format RealPlayer)
