El Modernisme a Catalunya

Catalunya, un país en transformació (1888-1908) [35']

Us propòs fer un petit viatge audiovisual pel món del modernisme a Catalunya. Aquests vídeos (cal tenir instal·lat el RealPlayer) us ajudaran a comprendre millor les transformacions culturals i ideològiques de finals del segle XIX i principis del XX. És un petit itinerai per la història política i social de finals del dinou i principis del vint a Catalunya. També hi trobareu unes pinzellades de la Barcelona modernista: un recorregut per l'obra de Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí.

Barcelona modernista [30']

Palau de la Músca Catalana [11' 45'']

Així com visitar el Palau de la Música Catalana, edifici modernista més destacat de Catalunya. Dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, presenta una gran varietat d'elements decoratius interiors i exteriors compatibles amb una gran funcionalitat. Destaca la utilització de motius florals i exòtics, la profusió de ceràmica i els vitralls. El Palau és la seu de l'Orfeó Català i una de les sales de concerts més singulars del món.

Modernisme (I) [27']

Modernisme (II) [27']

Revistes modernistes

Les revistes durant l'època del modernisme català (1892-1911) tingueren un paper molt important, tant ideològicament com estèticament. El seu paper fou prou destacat per posar ordre als diversos corrents estètics i filosòfics del moviment.

Moltes d'aquestes revistes, una vegada deixades de publicar, continuaren funcionant com a editorials, L'Avenç, núcí ideològic del modernisme, n'és un exemple. Arribà a ser l'editorial més important de l'època: més de set revistes pròpies, més de cinc-cents llibres diferents i dotze col·leccions editorials.

Una altra revista destacada fou Joventut on Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) publicà la novel·la Solitud en fulletons de vuit pàgines setmanals, des del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, tot i que el capítol final està datat al febrer de 1905. Els fulletons, relligats i amb una coberta dissenyada per Josep Triadó, conformen la primera edició, posada a la venda a l'agost de 1905.

Les idees de Catalònia configuraran la segona etapa del Modernisme. Una etapa més teòrica, on el moviment adquireix una actitud d’escola.

Pèl i ploma, revista publicada per Ramon Casas, pintor modernisa, va ser el portaveu del moviment a Barcelona.

Podeu consultar aquestes revistes a ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues): L'Avenç (1889-1893), Joventut (1900-1903) / Joventut (1904-1906), Pèl i ploma (1899-1903) i Catalònia (1906)

Modernisme

A finals del segle XIX aparegueren a Catalunya una sèrie d'artistes, joves burgesos, que intentaren modernitzar la societat catalana. No només les lletres, també l'arquitectura i pintura, entre altres. Les seves il·lusions sorgiren del nous corrents filosòfics i artístics europeus, anglesos i francesos sobretot.

El camí encetat per la renaixença, l'adreçament cultural i lingüístic català, prengué una nova embranzida amb aquest fills de la burgesia catalana. Calia fer una passa més: modernitzar i regenerar l'estat espanyol.

El bandajament de l'anacronisme era un fita necessària per aconseguir el fi desitjat: col·locar les primeres pedres per despertar i abraçar elpoder polític i social d'una societat adormida durant gairebé tres-cents anys.

Perquè us pugueu fer una lleugera idea de l'estètica modernista aquí teniu dues presentacions que podeu visionar. Deixau el vostre comentari sobre el que us ha suggerit aquestes imatges.

Modernisme: arquitectura i forja

De: jflorit

Modernisme: pintura

Àngel Guimerà

"El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor, però sobretot per Josep Yxart, el crític més lúcid i informat del moment. En el context del teatre català de l'època dominava la figura de Frederic Soler, que havia consolidat uns models de teatre en català de base melodramàtica en què alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics. La insatisfacció que molts intel·lectuals catalans sentien davant d'aquest teatre i del monopoli que hi exercia l'autor de La dida els mogué a buscar-ne una alternativa que, de passada, atorgués a l'escena local un prestigi literari que l'excessiu popularisme d'aquest dramaturg no permetia assolir." (Lletra. Espai virtual de literatura catalana)

Podeu visionar la biografia i obra d'Àngel Guimerà. Un dels autors més importants de la Renaixença, el seu treball fou decisiu per a la dignificació del teatre català. En el vídeo s'hi descriu les característiques més destacades de l'obra poètica i teatral de Guimerà, es mostra breus fragments de diverses representacions i se situa l'autor en el seu context social i literari. (Veure el VÍDEO [16'], format RealPlayer)

Narcís Oller

"En les seves novel·les, la tècnica narrativa d'Oller es fonamenta en l'observació. A més de la gran qualitat de les seves descripcions, Oller sap crear personatges versemblants i una trama narrativa complexa. El llenguatge és planer, i no li reca l'ús de castellanisme i localismes, tant del parlar de Valls com del de Barcelona, d'acord amb la procedència del personatge." (Web: Narcís Oller)

Podem considerar-lo el creador de la novel·la catalana moderna.

Fragment del capítol 8 de La Bufetada.

Vídeo de Narcís Oller [14'] (Cal tenir el RealPlayer)

Jacint Verdaguer

"Jacint Verdaguer fou l'escriptor català més destacat del segle XIX i el més representatiu de la Renaixença literària catalana. Autor d'obres cultes d'una gran ambició, se serví de temes i formes populars per transmetre les idees del catalanisme conservador i del catolicisme del seu temps. Tornà a la llengua catalana el prestigi perdut d'un idioma de cultura, i, tot i els seus desequilibris, dugué a terme una obra perfectament coherent, al servei dels ideals de la fe i de la pàtria. Ha estat utilitzat des de postures ideològiques oposades, i invocat sobretot com a símbol de catalanitat. La seva eficàcia expressiva i el ressò social del seu conflicte li procuraren, ja en vida, una estima popular més personal que literària, en perjudici d'una valoració estrictament artística. Si la seva figura és, encara avui, objecte de debat, la seva obra ha adquirit la consideració de clàssica."

uoc.edu/lletra

"Recull de poemes de Jacint Verdaguer des de la vessant de poeta observador de la natura, minuciós i sensible, home culte que comptava amb la saviesa de l'home habituat al camp i que coneixia el nom de cada cim, de les plantes, arbres, ocells i flors del seu entorn. Fou un escriptor romàntic, d'imaginació desbordant, un viatger que respirava universalitat. Mossèn Cinto va ser pioner de l'excursionisme català, sol o acompanyat pujava als cims dels Pirineus i visitava els pobles més amagats, sotana arromengada, portant com a bagatge la llibreta en què prenia notes de lèxic, una maleta i un paraigua. Convertia el paisatge en símbol de catalanitat i feia que parlés de la història. Verdaguer fou un poeta amb el do de la llengua: des de la base de la llengua viscuda, fou el creador del català modern." (Veure el VÍDEO [22', 26''], format RealPlayer)

Oda a la pàtria (Carles Aribau)

Fou redactor d’El Europeo, divulgà les ideees estètiques de Friedrich von Schiller, propulsà la fundació d’El Vapor i, sobretot, escriví un poema, "La Pàtria" (1833), que inicià, alhora, el romanticisme en llengua catalana i el moviment anomenat de la Renaixença.

Manuscrit de La pàtria

Versió lliure de La pàtria (grup de Luis)

La Renaixença és un fenomen de recuperació cultural produït a Catalunya entre 1833 i la darreria del segle XIX que suposà la recuperació del català com a llengua literària i de cultura. Per poder veure el VÍDEO (25' 00'') cal el RealPlayer.

Quim Monzó: Frankfurt 2007

"Quim Monzó ha tancat l'acte d'inauguració oficial de la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana és la convidada d'honor, amb un discurs on ha recorregut a un conte per descobrir al públic alemany la importància històrica de la cultura catalana i de la seva literatura, una de les fundadores de la tradició europea. Monzó ha recorregut al seu gènere predilecte, imaginant a un escriptor que és convidat a pronunciar el discurs inaugural d'un país convidat, Catalunya, sense saber què dir."

Avui.cat

Quim Monzó: "Els explicaré un conte" (vídeo)
Quim Monzó: "Els explicaré un conte"(PDF)

Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà lo castell

"E no us penseu que, per les piadoses paraules de la princesa. Tirant estigués de fer son llavor, car en poca hora Tirant hagué vençuda la batalla delitosa, e la princesa reté les armes e abandonà's mostrant-se esmortida. Tirant se llevà cuitadament del llit pensant que l'hagués morta, e anà cridar la reina [= Plaerdemavida] que li vengués ajudar".

Després de llegir el fragment envia un post explicant la sensació que t'ha produït?

Benvinguts

Aquest blog és una eina per als meus alumnes de l'institut perquè puguin fer-la servir per exposar i intercanviar idees. La meva idea és que sigui un lloc de publicació i comunicació preparat per organitzar i emmagatzemar informació.

Segons educastur.blog, el professorat es troba avui dia davant d'una generació que ha nascut i crescut amb internet. Això fa que sigui necessari uns nous enfocaments educatius.

Els blogs són un eina educativa i comunicativa adaptable a qualsevol matèria, assignatura i nivell educatiu a causa de la seva flexibilitat. Cosa que simplifica molt la generació de continguts.

Esper que aquesta iniciativa pugui tirar endavant amb la força i il·lusió dels alumnes.

Endavant.