dimecres, 30 de maig de 2007

Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà lo castell

"E no us penseu que, per les piadoses paraules de la princesa. Tirant estigués de fer son llavor, car en poca hora Tirant hagué vençuda la batalla delitosa, e la princesa reté les armes e abandonà's mostrant-se esmortida. Tirant se llevà cuitadament del llit pensant que l'hagués morta, e anà cridar la reina [= Plaerdemavida] que li vengués ajudar".

Després de llegir el fragment envia un post explicant la sensació que t'ha produït?

6 comentaris:

federico ha dit...

Tirant viatja a Constatinopla per a consultar a l'emperador i tenir escusa per a veure a Carmesina.La reina quan ho veu li arregla una cita amb Carmesina .Els dos es veuen nus en la cambra de la reina i fan l'amor i carmesina es desmalla i tirant preocupat crida a la reina . La reina l'aconsegueix despertar i els deixa sols perquè passin la nit junts.En aquesta nit Carmesina quedara embarassada i ja no es podra unir amb el rei moro

federico ha dit...

Tirant viatja a Constatinopla per a consultar a l'emperador i tenir escusa per a veure a Carmesina.La reina quan ho veu li arregla una cita amb Carmesina .Els dos es veuen nus en la cambra de la reina i fan l'amor i carmesina es desmalla i tirant preocupat crida a la reina . La reina l'aconsegueix despertar i els deixa sols perquè passin la nit junts.En aquesta nit Carmesina quedara embarassada i ja no es podra unir amb el rei moro

Miquel Moyà ha dit...

M'ha produït una sensació graciosa,provocada per un personatge "peculiar",fruit de la seva inocència, que després de forçar a fer l'amor a Carmesina(guanyar la seva batalla) pensà que aquesta era morta

Morey ha dit...

Al text podem veure clarament la tendència burlesca del llibre respecte a les novel•les de cavalleries, es fa evident amb el tracte que li dóna Tirant a la donzella. No són les formes amb que els protagonistes de novel•les de cavalleries tractarien les seves amades, ja que preservarien la puresa d’aqueixes fins el moment de consumà la unió conjugal o l’amor cap a les donzelles seria només platònic. Tirant es deixa emportar pel desig carnal i ataca la princesa fins que aconsegueix consumar l’acte sexual incitat i ajudat per la reina.
No es propi d’un gran guerrer que ha guanyat tantes batalles, no saber ni diferencià entre la mort d’una persona i un desmai momentani. Tirant és molt astut per algunes coses però pareix que per altres és un autèntic inútil.

Javier ha dit...

En aquest fragment de l'obra de Tirant lo Blanc podem observar que sent una novel·la de cavalleria el protagonista no té respecte pel seu amor el qual hauria de ser un amor platònic,l'amor que Tirant desitja és un amor carnal.En totes les seves batalles des d'Anglaterra fins Àfrica és mostrat com una persona valenta pero en el moment en el que hi esta amb la seva amada Carmesina,es converteix en una persona tímida.El fragment el podem considerar una mica còmic i també una mica incoherent.Podem dir que còmic per que després del acte sexual a Carmesina li ocorre això i Tirant pensa que es morta, jo crec que això és degut a que Tirant després d'estar tant de temps esperant l'acte carnal amb Carmesina ell o va disfrutar com mai.Per la part incoherent,o e vist així perquè va necesitar l'ajuda de terceres persones per a poder obtenir a Carmesina després de ser una persona que es va enfrentar a mil·lers de cavallers en el camp de batalla.

desiree ha dit...

És una situació divertida el susto de Tirant després de fer l'amor a Carmesina, però ser un fort i valent cavaller no implica saber com es fa l'acte sexual, sobretot tenint en conte que després de tant de temps desitjant les bodes sordes la passió es torna força i poca pietat; per tant és lògica la reacció de la feble princesa.
A més, em resulta interessant veure que al fragment, fer l'amor és vist com una batalla, una liuta que s'ha de guanyar...
Això és un dels punts que diferencien Tirant lo Blanc de la resta de novel.les de cavalleries, ja que el comú era veure l'estimada amb la ideologia que caracteritza l'amor cortés.