dimarts, 12 de febrer de 2008

Noucentisme (1906-1923)

En començar el segle XX, un grup d'intel·lectuals i polítics va impulsar noves idees i projectes per millorar el país. Es tracta del moviment conegut com noucentisme. Aquest corrent, que sorgeix per oposar-se al Modernisme, però que n'és el continuador natural, es va començar a definir l'any 1906, amb l'inici de la publicació del Glosari, d'Eugeni d'Ors, autor també de "La ben plantada", editada l'any 1911.

El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. D’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.

En literatura van destacar escriptors com Josep Carner, Jaume Bofill, Josep M. López Picó, Josep M. Folch i Torres o Carles Riba. El Noucentisme fa un ús molt concret dels gèneres literaris. Potser els més utilitzats són la poesia, l’assaig i l’oratòria. La poesia, centrada en les figures de Josep Carner i Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), és l’espai des d’on es procedeix a la creació d’imatges.

Pel que fa a la narrativa, durant el Noucentisme els autors no segueixen les propostes poètiques de Joan Maragall, més identificables amb el Romanticisme. Trenquen amb l’aportació naturalista i s’inicien en la creació de les antinovel·les, escriuen relats breus o les famoses gloses originades per Eugeni d’Ors.

Si us agrada trescar per les hemeroteques en aquest enllaç podeu llegir l'Almanach dels noucentistes. I en aquest altre, tres gloses d'Eugeni d'Ors:



Per aprofundir més sobre el Noucentisme podeu visionar el següent vídeo [29'] [Cal tenir instal·lat el RealPlayer]:


Edu3.cat

15 comentaris:

Maria ha dit...

El Noucentisme és un moviment de principis del s.XX sorgit per oposició al Modernisme, tot i que es converteix en el seu continuador natural. Eugeni d’Ors, màxim ideòleg del Noucentisme, expressa la seva ideologia i la seva oposició al Modernisme a través dels seus escrits, de les seves gloses.
A la primera d’elles trobam una clara referència a l’origen de l’ideari polític del Noucentisme: les reunions de grups d’universitaris catòlics. Eugeni d’Ors defensa l’experiència política del seu moviment, derivada d’una simple camaraderia universitària que, segons ell, es converteix en les normes rectores de la vida de tot un poble. L’autor també destaca conceptes tan representatius del noucentisme com l’imperialisme i l’arbitrarisme, definits com a sinònims de civilitat.
El segon fragment comença amb una crítica a Joan Maragall, on Eugeni d’Ors reconeix que es sent terroritzat quan pensa com seria el destí del poble si seguís els ideals de Maragall. Afegeix que l’acció civilista dels noucentistes és inseparable d’una estètica clàssica, és a dir, de l’arbitrarisme. Segons el glossador, l’“Estètica arbitraria” és per als noucentistes el mateix que l’“L’estètica de la paraula viva” per als modernistes i remarca la contradicció entre ambdues.
En el darrer fragment, Eugeni d’Ors parla del catalanisme que considera part dels orígens i de l’herència de Catalunya. Aquestes línies les va escriure l’any 1906, moment en què encara no havia derivat la seva ideologia cap al moviment feixista. A més, afirma que el noucentisme continua la reforma del catalanisme que duia a terme el modernisme, però cap a direccions noves i creu que l’era del romanticisme s’està apunt d’esgotar. Justifica aquests comentaris dient que és deure del glosador anotar amb tota fidelitat els canvis literaris que presencia.
A les paraules de l’ideòleg del noucentisme hi trobam les bases d’aquest moviment, que ell defensa i reafirma a favor del que creu que hauria de ser Catalunya, lluny del que volien els modernistes. És un moviment de rebuig cap al passat pròxim i lloança cap al passat clàssic i llunyà.

Maria Grande Prohens

Cristina sanz ha dit...

El primer fragment, "La Nacionalitat Catalana" fa referència a les dos lliçons que porta a la generació noucentista catalana. La primera lliçó fa referència al exemple de les idees polítiques nascudes d'una camaraderia escolar. La segona lliçó fa referència a la doctrina perquè el Nacionalisme català s'eixampla i fa entrar la nova generació de l'Imperialisme.També els noucentistes han fet com ideal les paraules Imperialisme i l'Arbitrarisme como una sola paraula la Civilitat.
El segon fragment fa una crítica al llibre d'en Maragall, "Enllà". Diu que a vegades pensa amb molta terror en el destí del seu poble.Apartat de l'obra l'acció civilista ès inseparable de la estètica clàssica, de l'estètica arbitrària.Remarca la contradicció entre l'Estètica Arbitrària dels noucentistes, i l'Estètica de la paraula viva pels modernistes.
Per acabar, al darrer fragment Eugeni fa referència al catalanisme i a més afirma que el noucentisme continua amb la reforma del catalanisme del modernisme. Finalment el noucentisme és un moviment de rebuig al passat i de voler recuperà el classicisme.

Cristina sanz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
aina crespí ha dit...

El segon fregment: Eugeni d’Ors fa una crítica del llibre Enllà de Joan Maragall. On dona a entendre que amb la poesia de Maragall no sabria el destí del nostre poble. Ja que Eugeni d’Ors no està decord amb la seva poesia ja que diu que es molt esponania i s’hauria de treballar més. En aquest mateix fragment també fa referencia al civilisme, a l’arbitrarisme, a la paraula viva de Maragall on diu que ha tengut la manifestació més significativa i de l’estètica Arbitrària (novetat espiritual esencial en el noucentisme).
I en el tercer fragment dirà que hi ha una doble corrent: política i estètica, on el seu ideal es el Catalinisme.
El corrent polític, en Prat ens dirà que el provincialisme devé del regionalisme, nacionalisme...
I amb lo estètic dirà que sempre hem d’anar cap a un mateix sentit, en sentit de romanticisme.

Victor Muñoz ha dit...

El Noucentisme és un moviment de principis del s.XX sorgit per oposició al Modernisme, tot i que es converteix en el seu continuador natural. Eugeni d’Ors màxim exponent del Noucentisme expressa la seva oposició al modernisme en els seus escrits
El primer tracta d’uns universitaris que xerren d’ideals polítics, el segon comença amb una crítica a Joan Maragall i al tercer fa una referencia clara al catalanisme.

Marta Fuster ha dit...

El Noucentisme és un moviment sorgit a principis del s.xx,com a contraposició del Modernisme, tot i que es converteix en el seu continuador natural. El màxim ideòleg d'aquest període va ser Eugeni d'Ors que expressa la seva oposició al Modernisme a través de les seves glosses.
A la primera glossa fa referència a les idees polítiques dels noucentistes, també fa referència a l'arbitrarisme i a l'imperialisme.
La segona glossa fa una crítica els ideals de Joan Maragall, diu que l’estètica arbitraria és per als noucentistes el mateix que l’estètica de la paraula viva.
A la tercera glossa parla del catalanisme,on Eugeni d'Ors afirma que el noucentisme continua la reforma del catalanisme que duia a terme el modernisme, però cap a direccions noves.

Aina Baltasar ha dit...

El Noucentisme és un moviment que sorgeix a principis del segle XX, aquest moviment poseeix una serie de característiques, les quals la majoria son contraposades al modernisme, les característiques bàsiques del Noucentisme són, el civilisme, el conservadorisme, la perfecció tècnica que s'utilitza... El màxim representant d'aquest moviment és Eugeni d’Ors, que através de les seves Glosses defensa el Noucentisme. En la primera glossa parla de l'arbitrarisme i l'imperialisme al igual que de les idees polítiques, en la segona fa una crítica a Joan Maragall en la qual destaca la diferència entre l'estètica arbitrària i l'estètica de la paraula viva i afegeix que aquests tèrmins son diferents però per un noucentista, l'estètica arbitrària es el mateix que l'estetica de la paraula viva per un modernista. Finalment en la tercera glossa s'introdueix en el món del catalanisme i exposa que amb el Noucentisme es continua la reforma d'aquest cap noves direccións.

Aina Baltasar.

xisco Mascaró ha dit...

El Noucentisme va corgir com a contraposició del Modernisme, es un moviment que va sorgir a principis del segle XX.
Eugeni d'Ors va ser el màxim exponent d'aquest periode, utilitzava les glosses per a expressar els seus sentiments i la seva contraposició al Modernisme.
A la primera glossa fa referència a l'ideari polític del Noucentisme.
La segona glossa fa una crítica a Joan Maragall, tambéa a aquesta fa referència a l'arbitrarisme.
I finalment a la tercera glossa Eugeni d'Ors fa referència al catalanisme, i diu com els noucentistes continuen la reforma que duien a terme els modernistes.

Ana Castillo ha dit...

Al primer fragment "LA NACIONALITAT CATALANA" apareixen dues finalitats que hauriem de tenir en compte presentades com a lliçons, una d'elles como unes decicions polítiques afecten a tota una població i l'altre l'imperialisme.
Al segon fragment apareix una crítica a Joan Maragall y a la seva obra i per tant del romanticisme, crítica la seva exaltació de les coses i la seva artifiocitat de la literatura i compara l'obra la nacionalitat catalana amb l'obra enllà criticant aquesta última.
En el tercer fragment "en resum..." parla d'una doble corrent una política i uan estética.A la política es diu que no hi contradicció el nacionalisme accepta el camí a l'imeperialisme, pero per el contrari a l'estética si que hi ha una contradicció entre el que estava avans; el romanticisme, i el que neix ara; el classicisme.

Maria ha dit...

El màxim representant del noucentisme és Eugeni d'Ors. Les característiques del noucentisme estàn resumides a les seves quatre gloses més importantts.
La primera: "La nacionalitat catalana". La generació noucentista aporta primer una lliçó doble d'exemple i de doctrina. Una lliçó d'exemple amb la superba experiència política i una lliçó de doctrina amb l'introducció de l'Imperialisme.
A més cal destacar que els noucentistes han introduit dos mots nous: Imperialisme i arbitrarisme tancades amb una sola: Civilitat.
La segona glosa "enllà" apareix amb una crítica a Joan Maragall i a la seva obra, per tant és una crítica generalitzada al modernisme
La tercera "en resum..."segueix una doble corrent, política i estètica. A la política s'accepta l'Imperialisme i a l'estètica s'aprecia una contradicció entre el que era el modernisme i el noucentisme que acaba de nèixer.

Pilar Ferrer i Maria Munar

olalla ha dit...

El Noucentisme, com bé diu la paraula, és un nova etapa o moviment que surt a continuitat del modernisme al segle.XX. L’objectiu dels seus inte·lectuals era impulsar noves idees per millorar el país, on podem trobar n'Eugeni d'Ors com a màxim ideòleg.
En aquestes glosses, extretes de glosaris fet per Eugeni d'Ors, podem trobar els nous ideals d'aquest ideòleg, que com podem veure són en oposició al Modernisme.
A la primera glossa, “Nacionalitat Catalana”, podem trobar la doble lliçó del primer llibre, on l’autor defensa l’experiència política de com unes idees nascudes en l’isolament d’una camaraderia escolar devenen les rectores de la vida de tot un poble. També fa referència a l’Imperialisme i l’Arbitrarisme, que com ell diu, aquestes dues paraules és podrien definir com una sola: la civilitat.
La segona glossa, “Enllà”, comença a parlar de Maragall ( un ideòleg del Modernisme), que com es pot veure va una crítica d’ell, ja que cada un és el màxim ideòleg de dos moviments “contradictoris”. Finalment en aquesta mateix podem veure que l’autor explica el civilisme com a unitat inseparable del arbitrarisme.
En la darrera glossa, “el Resum”, ens parla d’una doble corrent (política i estètica) que és el Catalanisme. Un Catalanisme, com un nacionalisme que devé imperialisme.
Aquests fragments estan escrits en l’any 1906, a Barcelona estrets d’un Glosari creat per Eugeni d’Ors entre 1906 i 1907.

Elena Font ha dit...

Neucentisme és el nom que ha estat donat a una etapa de la nostra història cultural i literària(1906-1923).Aquesres dates són importants ja que a finals del segle XIX i principis del XX havia hagut autors que insinuaven tendències properes al que després es consolidà com a Noucentisme.Amb aixó aparegueres uns fets significatius:
-L`inici de la publicació del glossari d`Eugeni d`Ors a les pagines de "La veu de catalunya i el diari de la burgesia nacionalista
-La publicació d`Els fruits saborosos de Josep carner i de les horacianes de Miquel costa i LLobera.
Eugeni d`Ors posà en circulació el terme noucentisme amb el qual pretenia de designar tendencies propies del temps.Eugeni d`Ors estructurà la nova estetica noucentista en 5 aspectes:Noucentisme,imperialisme,civilitat i classicisme.Despres d`Eugeni d`Ors apareixen altres autors com:Guerau de Liost,que participà a la destitució d Eugeni d Ors,despres trobam a Josep Maria López-Picó,cal destacar obres importants:poemes del port,Amor senyor,L`Ofrena...
Finalment trobam a Josep Carner,que compren unes etapes:
-L`aprenentatge:modernisme 1896-1905,cal destacar "El llibre dels poetes".
-La professionalització:el noucentisme,1906-1924,destacam "Els fruits saborosos", "Joventut", "la infantesa","la vellesa"i finalment "Auques i Ventalls".
-La descoberta del simbolisme 1925-1939 "el cor quiet"
-La poesia metafísica 1939-1970 cal remarcar "Nabí" i "Jonàs"

Mariana ha dit...

El Noucentisme és el moviment ideològic i cultural que substutuirà el Mdernismo en l´objectiu de fer de la cultura catalana una cultura nacional oberta a Europa.
El Noucentisme representa la convergència entre política i cultura a l´entorn d´un mateix objectiu: la construcció d´una Catalunya culta i europea.
L ´ideòleg del Noucentisme va ser Eugeni d´Ors, de fet es un terme creat per ell, que remet a l´inici del segle ( 1906) i a l´adjectiu noum que fa sentir els noucentistes com a capdavanters d´un moviment regenerador de la societat catalana. L ´obra més coneguda d´Eugeni d´Ors és el Glosari. Mitjanaçant les glosses va anar exposant de mnera engrunada l´ideari noucentista, a través d´aquestes d´Ors sotmetia esdeveniments de l´actualitat a una relfexió especulativa i n´emetia un judici valoratiu, relacionant-ne el tema amb l´ideari noucentista, D ´aquesta manera anavaexposant ls tesis del moviment.

M.Jesús ha dit...

El noucentisme es un moviment cultural del s.xx. L’objectiu dels seus inte·lectuals era impulsar noves idees per millorar el país. Aquest moviment va sogir a les gloses d'en Eugeni D'Ors, qui va ser el seu major exponent.
"La Nacionalitat Catalana" fa referència a les dues lliçons que porta a la generació noucentista catalana. La primera lliçó fa referència a l'exemple de les idees polítiques nascudes d'una camaraderia escolar. La segona, a la doctrina en el qual el Nacionalisme català s'eixampla i fa entrar la nova generació de l'Imperialisme. També diu que els noucentistes han formulat dos mots nous: Imperialisme i Arbitrarisme.
L'"Enllà", fa una crítica al llibre d'en Maragall, ens parla del terror que sent en el destí del seu poble.
A part, l'acció civilista ès inseparable de la estètica clàssica, es a dir, de l'estètica arbitrària.I ens remarca la contradicció entre l'Estètica Arbitrària dels noucentistes, i l'Estètica de la paraula viva dels modernistes.
I en "Resum..." n'Eugeni fa referència al catalanisme,a més afirma que el noucentisme continua amb la reforma de la llengua del modernisme.

Luis ha dit...

El Noucentisme es un moviment que sorgeix al segle XX.
Les característiques bàsiques del Noucentisme són, el civilisme, el conservadorisme, la perfecció tècnica.
El mayor representant es Eugeni d'Ors que expressa la seva oposició al Modernisme a través de les seves glosses.
A la primera glossa fa referència a les idees polítiques dels noucentistes, també fa referència a l'arbitrarisme i a l'imperialisme.
En el tercer fragment parla d'una doble corrent una política i una estética.A la política es diu que no hi contradicció el nacionalisme accepta el camí a l'imeperialisme.

Luis Molina.