Conflicte lingüístic

Señor don Francisco, en tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra. (Francisco DE QUEVEDO), carta adreçada el febrer de 1645 a D. Francisco de Oviedo.

El conflicte lingüístic és una de les conseqüències del bilingüisme social. De conflictes n'hi ha en quasi totes les llengües que entren en contacte. A Europa existeixen prop de 60 llengües i d'aquestes només 3 en què els seus parlants són monolingües en el seu territori: el portuguès, l'islandès i l'albanès. Això ens pot fer pensar que gran part del vell continent, per no parlar de la resta del planeta on n'hi ha més de 6000 segons Carme Junyent, i un tant per cents molt elevant en perill de mort en menys de 100 anys, està immers en una lluita pels drets lingüístic dels ciutadans.

Les causes d'aquest conflicte poden ser culturals, econòmiques o militars. En el cas català tenim tota una cronologia de la repressió lingüística que començà l'any 1482 amb la crema de la Bíblia Valenciana i que perdura fins avui en dia. D'aquesta repressió cal destacar els decrets de nova planta (versió digital de Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña, 1716) com a punt culminant de l'inici intencionat d'un genocidi cultural amb la intenció de sotmetre un poble als costums i maneres d'un altre.

Però d'exemples conflictes n'hi molts. Una de les tàctiques és utilitzar l'atac a la unitat de la llengua acceptada per la comunitat científica universal: La Lengua Andaluza sí existe; La Lengua Andaluza; Lengua'ndaluza; Círculo Balear; Es llog baléà; Comunicat de l'Academia de la Llengua Balear; GAV (Grup d'Accio Valencianista); l'altre és la demagògia sobre el perill d'extinció de la llengua dominant per part de la llengua subordinada: Manifest dels 2.300 ; i una altre es l'establiment de tot un seguit de mesures per reforçar la presència d'una llengua determinada.

En aquest vídeo de Tele Madrid (La política lingüística en Cataluña es NAZI, part 5) hi trobareu tot un seguit de reflexions polítiques sobre la qüestió lingüística:



I en aquest altre, una visió que ironitza sobre la imposició d'una llengua:

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Podeu visionar els següents vídeos sobre la vida i obra de Mercè Rodoreda.

En el primer vídeo hi trobareu una pinzellada de l'escriptora, nascuda a Barcelona l'any 1908 i autora de La plaça del Diamant, una de les novel·les catalana més aclamada de tots els temps. És una visió molt diferent de la seva personalitat. Podreu descobrir a una Mercè Rodoreda gairebé desconeguda: la dona rebel marcada pels conflictes personals i familiars que va viure, fets que van marcar la seva producció literària

També podeu fruir d'una col·lecció de vídeos, documents escrits, imatges fixes i arxius sonors, entre altres, a LLETRA, espai virtual de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ha publicat a internet una exposició virtual interactiva, Mercè Rodoreda: jocs de mirall, amb la col·laboració de la Fundació Mercè Rodoreda i la Institució de les Lletres Catalanes, per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora.