dijous, 10 d’abril del 2008

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Podeu visionar els següents vídeos sobre la vida i obra de Mercè Rodoreda.

En el primer vídeo hi trobareu una pinzellada de l'escriptora, nascuda a Barcelona l'any 1908 i autora de La plaça del Diamant, una de les novel·les catalana més aclamada de tots els temps. És una visió molt diferent de la seva personalitat. Podreu descobrir a una Mercè Rodoreda gairebé desconeguda: la dona rebel marcada pels conflictes personals i familiars que va viure, fets que van marcar la seva producció literària


Edu3.cat



També podeu fruir d'una col·lecció de vídeos, documents escrits, imatges fixes i arxius sonors, entre altres, a LLETRA, espai virtual de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ha publicat a internet una exposició virtual interactiva, Mercè Rodoreda: jocs de mirall, amb la col·laboració de la Fundació Mercè Rodoreda i la Institució de les Lletres Catalanes, per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Câmera Digital, I hope you enjoy. The address is http://camera-fotografica-digital.blogspot.com. A hug.

Mariana ha dit...

Mercè Rodoreda es va donar a conèixer en els anys trenta. Després de la guerra va marxar a l´exili i estigué força anys sense escriure. Cap als anys cinquanta va reprendre l ´activitat literària amb la publicació del recull Vint-i-dos contes l´any 1956, al qual van seguir durant els anys seixanta i setanta diverses novel·les i volums de contes que la van consagrar com una de les autores més importants de novel·la de la literatura catalana de tots els temps.

L´obra novel·lística de Mercè Rodoreda no es pot classificar dins un únic corrent literari sinó que, com tots els grans escriptors, l´autora se serveix de diverses tradicions per a construir un món narratiu propi, original, d´una gran bellesa i qualitat literàries. Les seves novel·les, doncs són alhora realistes, psicològiques, simbòliques i poètiques.

Un tret propi de l´escriptora és la incorporació progressiva de l´element fantàstic, que assenyala el retorn de l´individu a la natura com a medi ideal de vida i supervivència ( simbòlicament parlant) més enllà de la mort. Aquest retorn s´apunta per mitjà de la identificació entre la protagonista de l´obra i l´aigua, les flors, els estels i la vegetació, que simbolitzen la infantesa feliç i l´eternitat.

La Plaça del Diamant és una de les milors novel·les de Rodoreda. Ens explica la vida d´una dona senzilla del barri barceloni de Gràcia, la Natàlia/Colometa, emmarcada en un rerefons històric real: la Catalunya dels anys trenta, la guerra i la de postguerra.

Probablement aquesta obra sigui la que té més caràcter autobiogràfic, ja que Mercè Rodoreda es va caracteritzar per ser una dona que va fugir d´aquest món que suprimia la seva llibertat per anar-se a la recerca de la felicitat.

Victor Muñoz ha dit...

Mercè Rodoreda va tenir una formació literària com "Déu va voler". Primerament es va formar a casa del seu pare, al seu pare li agradava llegir en veu alta. Això la va fer entrar en la literatura i en la poesia. Quan tenia uns deu anys uns paletes van anar a casa seva i mentres xerraven ella copiava el que deian sense saber llegir apenes, ja li va començar a agradar escriure. Escriure per a ella va ser una manera d'obrir-se una finestra, ella es sentia molt tancada. Com que la seva familia no tenia molts doblers no va poder anar a la universitat a estodiar.
Mercè Rodoreda diu que Barcelona abans del 1936 era molt agradable, diu que hi havien escriptors abans de la revolució, la gent se sentia important en una ciutat important, després ja no ho va semblar i la gent s'anava. La gent s'anava i ella també es va anar, va deixar Barcelona perquè deia que era fatal, el sol fet d'haver col·laborat en revistes comunistes, socialistes i el fet d'escriure en català et marcava i la gent deixava la ciutat, la sortida va allargar-se molt.
L'exili ha marcat les obres de na Mercè, diu que una vida difícil et converteix en més humà i creu que això és important. Com que es va exil·liar a França, diu que els anys de cultura francesa i de llegir francès l'han fet molt bé. Quan na Mercè va tornar a Catalunya, aquesta li va reflectir una gran pena (això queda reflectit en La plaça del diamant), es veia miseria i gent trista, fins i tot la gent estava trista, els seus amics ( Riba, Pous i Pagès, etc., tots estaven deprimits i decaiguts.
Després de la guerra va tardar molt de temps a tornar a escriure, i escriure en català al estranger era molt difícil de tenir èxit, era com voler que surtin flors al Pol Nord, això li va causar alguns problemes a la seva vida com a escritora.
L´autora es serveix de diverses tradicions per a construir un món narratiu propi, original,les seves novel·les són alhora realistes, psicològiques, simbòliques i poètiques, els símbols reben molta importància a les seves obres (com ho hem comprobat a La plaça del diamant i es pot comprovar en altres obres seves).
La plaça del diamant és sens dubte un dels llibres més importants de na Mercè Rodoreda que conta la història de na Natàlia/Colometa, una noia sencilla d'un barri de Catalunya que té una vida que es va complicant a causa de la guerra i la postguerra. Al final de l'obra acava amb menys problemes que al principi i amb un segon marit que la tracta mijor que el primer, sense tantes complicacions com abans. Aquesta obra té sens dubte un caràcter autobiogràfic ja que podem relacionar a na Natàlia (la protagonista del llibre) amb na propia Mercè Rodoreda, que també va tenir problemes i va fugir de Barcelona per anar a cercar la llibertat a França, però podem veure que, en molts aspectes, la vida de la protagonista i la propia Mercè s'assemblen en moltes coses.

aina crespí ha dit...

Mercé Rodoreda (1908-1983). Va neixer a Barcelona. Va ser una escriptora catalana.
Tenia una familia molt catalanista. Després de la guerra civil s’haurà d’exiliar primer a França i desprès a Suissa.
De la seva obra, la temática es l’exemple del lligam que hi ha entre la seva vida propia i la seva obra. Això vol dir que tot el que li passa a la seva infentesa i joventud queda reflectida al llibre. Els temes que sol utilitzar més a les seves obres són: el pas del temps, les relacions amoroses fracasades, i la matificació de la infantesa. Veu la vida com un camí cap a la mort.
Del llenguatge que utilitza a les seves obres; crea un estil propi, senzill, poètic...
Les seves principales obres són:
“Aloma”(1983) es una novela psicológica i simbolica. “Vint-i-dos” (1952) tracte d’histories d’amor que tracten malament. “La plaça del diamant”(1962) es en primera persona i en forma de monoleg interior on els elements simbolics juguen un paper molt important.. “Mirall trencat” (1974) tracta d’un món desolat on hi predomina la mort.

Cristina sanz ha dit...

Conflicte lingüístic hi ha per tot, però a les zones de parla catalana, valenciana o mallorquina molt més. A aquestes zones hi ha un constant debat la llengua. A Mallorca, a les escoles, ensenyen el català i no el mallorquí, a mes ara el govern balear vol imposar el català a tota la administració pública.
Segon l'article de Carlos Delgado s'hauria d'imposar la llengua "balear" per les rasons que siguin, ja que ell te les seves pròpies justificacions per dir això.
En la meva opinió, cap llengua hauria de ser imposada en cap lloc, perque tothom te dret de aprendre una llengua si vol, i si no vol no l'aprèn, i molt més a Espanya que es un lloc molt intercultural, sobre tot de llengües.
Cristina Sanz

Luis ha dit...

Mercé Rodoreda (1908-1983). Va neixer a Barcelona. Escriptora catalana. De familia catalanista, aixo li dura al exili despres de la guerra civil española (França y suissa.
No es pot clasificar la seva literatura. Les seves novel•les, doncs són alhora realistes, psicològiques, simbòliques i poètiques.

El llenguatge que utilitza un estil propi, senzill, poètic...
Obres principales són:
Aloma(1983) es una novela psicológica i simbolica.
Vint-i-dos (1952) tracte d’histories d’amor que tracten malament.
La plaça del diamant(1962) es en primera persona i en forma de monoleg interior on els elements simbolics juguen un paper molt important.
Mirall trencat (1974) tracta d’un món desolat on hi predomina la mort.