divendres, 9 de maig de 2008

Persecució política de la llengua catalana

El procés de substitució del català s'inicia a la Catalunya del Nord, l'any 1682, amb l'ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i universitaris. Abans, el 1661, Lluís XIV otorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia, i el 1672 apareix una ordenaça per a promoure escoles per a l'ensenyament en francès. I a la resta del territori català amb la pèrdua de la independència i l'ocupació militar del 1707-1715, amb el Decret de Nova Planta, i continua amb la constant persecució política de la llengua catalana fins al nostres dies.

En aquesta llistat podeu fer un cop d'ull sobre la cronologia de la persecució de la llengua catalana.

Sobre la imposició de llengües és interessant llegir l'articles de Gabriel Bibiloni, "Sobre la imposició de llengües", aparegut al Diari de Balears el 7 de maig de 2003.

Aquí teniu algunes cites històriques sobre la història de la llengua catalana:
  1. "He juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo, reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla". Felip V de Borbó, 1707.
  2. "No se deben elegir medios flacos y menos eficaces , sino los más robustos y seguros borrándoles de la memoria a los cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones". Consejo de Castilla, segle XVIII.
  3. "Previniendo, se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos". Felip V de Borbó, segle XVIII.
  4. "Solamente hablan en su Lengua Materna y ningún común (ajuntament) hasta ahora escribía sino es en Cathalán, sin practicarse el uso de la Lengua Española" [...] "Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado...". José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, "Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña", 1715.

15 comentaris:

Mariana ha dit...

La imposició de llengües és un problema que sofreixen llengues minoritzades a un estat, en aquest el català com altres llengües menys parlades a Espanya, però pròpies de les tradicions i costums dels seus habitants com l´euskera o el galleg, han sofrit persecucions depenent dels règims polítics i les imposicions lingüístiques que varen sorgir en aquell moment, les quelaes estaven influènciades pels contextos històrics com és el cas del Decret de Nova Planta, el qual volia unificar Espanya, ja que havia sofrit una guerra a la qual un rei castellà va ser el guanyador.

Avui dia els governs autonòmics fomenten l´ús de les llengües locals, aixi com els matixos parlants no deixan perdre les seves costums, això no només es dona a Espanya,ja que a països com Irlanda, també donen molt d´importància a altres llengües pròpies dels seus pobles com es el gaèlic o celta.

Cristina sanz ha dit...

Avui en dia a Majorca s'imposa el català en el sentit de que si no tens una titulació que demostri que saps parlar el català no pots, practicament, ni treballar a cap lloc. A l'època del franquisme es va prohibir el català a tota Espanya, cosa de la que estic totalment en contra, perquè tothom te dret a parlar la llengüa que vol, ja sigui el català, el gallec, l'euskera, el castellà, etc. Però tampoc estic d'acord amb la imposició que se està fent a l'illa. La meva opiniò és que totes les persones que arriben a viure a Majorca haurien d'aprendre el català de la mateixa manera que el castellà, però no s'hauria d'obligar a ningú a aprendre una llengüa si no vol.

Cristina Sanz i Francisco Mascaró

olalla ha dit...

Les llengües minoritzades, com el Català, sempre han sofrit repressions i persecucions ja que tal vegada no tenen tanta força com altres llengües dins d’un mateix territori, però no per això són menys importants.
Gràcies a aquest text podem observar les persecucions que ha anat sofrint el Català al llarg dels anys, que no són pocs. Però també veim que encara que les intencions d'eliminació del català van ser molt fortes en algun temps passat, avui en dia podem seguir comunicant-mos amb aquesta llengua, ja que no ha deixat d'existir però si que tal vegada actualment som menys els qui la parlam.
Per això mateix el que intenta avui en dia el govern regional és donar importància a la conservació del català, que amb això no vol dir que li doni més importància que al castellà ( pel que ens afecta a Espanya), simplement que el govern es preocupa per ella, per l'extinció d'una llengua amb uns costums propis del nostre territori que es volen conservar.
Són moltes i diverses les opinions que es donen sobre les actuacions del govern sobre el català, l'euskera, gallec,... i totes elles respectables, però pens que el govern no tracta a una llengua "millor ni pitjor", simplement es centren amb aquelles que podem eliminar-se o reconvertir-se, ja que ells mateixos saben que amb el castellà de tot això no s'han de preocupar ja que aquesta no ho pateix, però que si ho patís estic segura de que també es preocuparien per ella.

En conclusió, el que en puc treure de tot això tal vegada és una opinió un poc subjectiva, ja que per al que a mi em respecta, com a parlant del català, m'afecta més a dintre tots aquells tipus de comentaris que se'n podem fer d'aquesta llengua. Però això si, el català: una llengua que no la trob amb més "prestigi" que d'altres, simplement la vull amb les mateixes condicions.
Mai està de més ser una ciutadana bilingüista.

aina crespí ha dit...

La llengüa minoritzada fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística.
La minorització lingüística pot tenir causes predominantment polítiques, que s'expressen en les normes d'ús lingüístic explícites (com per exemple els decrets de Nova Planta (1714), als Països Catalans que creen les circumstàncies que permeten la prohibició de l'ús del català en els àmbits oficials), o socials, expressades en la consciència o representacio social, que pot impedir la normativització o codificació i el cultiu de la llengua.
Pot haver-hi llengües minoritàries en situació normal (la danesa) i llengües no minoritàries en un procés de substitució lingüística, és a dir, minoritzades (la catalana).

MARTA FUSTER ha dit...

Les llengües minoritzades, son aquelles que es troben en una situació d'anormalitat lingüística,com per exemple el català.Aquesta llengua minoritzada sofreix la imposició d'altres llengües.
Les causes de la minorització poden ser polítiques, com les que afectaven al nord de Catalunya l'any 1682, ja que es volia imposar la llengua francesa per poder aconseguir càrrecs públics i universitaris. Un altre exemple es l'any 1714 amb l'implantació del Decret de Nova Planta i continua amb la constant persecució política de la llengua catalana fins ara.
Pot haver-hi llengües minoritàries en situació normal (el danés) i llengües no minoritàries en un procés de substitució lingüística, és a dir, minoritzades (el català).
Jo crec que visquent a Espanya es comprensible que a les escoles ensenyin el català i el castellà, ja que són les dues llengües més utilitzades en el nostre país i em pareix molt be que es respecti el mallorquí, crec queels dialèctes no es tenen perque perdre, ni imposar les llengües damunt els dialèctes comm per exemple el mallorquí.

xisco Mascaró ha dit...

Les llengües minortzades, com el català, son aquelles que sofreixen el perill de desapareixer, i ser substituides per altres de major importància.
En aquest text veim que en temps passats el català va estar apunt de ser eliminat, però no va ser així, i el català avui en dia encara és utilitzat, tot i que és utilitzat cada cop menys.
Degut a que es tracta d'una llengua que es parlava amb freqüència a Espanya, el govern intenta preservar-la per tal de que no es perdi aquesta llengua.
Trob que està molt bé que el govern intenti preservar aquestes llengües minoritaries que hi ha a Espanya (català, galleg, euskera,...), perque en la meva opinió aquestes llengües formen part de la cultura espanyola.
En conclusió trob que està molt be que el govern intenti preservar aquestes llengües minoritaries. A més a més sempre és millor parlar dues llengues que una.

Xisco Mascaró i Cristina Sanz.

Maria ha dit...

"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes" (Juan Carlos I)
És evident que al llarg de la història el castellà s'ha imposat per damunt de les altres llengües de la península. El fet que a molta gent no li doni aquesta sensació es deu, probablement, a què s'ha anat imposant de manera que la gent l'anàs acceptant com a cosa natural. No és natural, però, que a la nostra història trobem moments protagonitzats per una dura repressió del català fins al punt d'haver de començar quasi de nou. Amb aquestes dificultats es trobaren els catalans temps després de la implantació dels Decrets de Nova Planta, els quals reprimiren la llengua catalana fins al punt què mancava un model de referència propi o què aquesta funció l'acomplia el castellà.
Els fets que han anat ocurrint al llarg del temps demostren que la implantació del castellà no fou per la necessitat d'una llengua d'encontre, sinó que s'ha anat imposant per damunt les altres.

Maria Grande

Ana Castillo ha dit...

Amb els Decrets de Nova Planta instaurasts per Felip V es va iniciar una forta repressió en contra del català en aquest moment nomès es podia fer ús del castellà.

La situació actual del català encara que no hi hagui aquesta repressió molt gent està en contra, tenen una reacció contraria a fer ús del català, els grups a favor d'aquest son poc nombrosos i amés les forçes polítiques estan a favor del castellà conm a llegua hegemònica. Per tant actualment la situació del català no es veu prou ajudada per la societat ni per les polítiques ni per les legislacions.

Victor Muñoz ha dit...

Les llengües minoritzades sempre han sofrit repressions ja que no tenen tanta força com altres llengües dins d’un mateix territori.
Gràcies a aquest text, podem veure les persecucions que ha anat sofrint el català(que és una llengua minoritzada) al llarg del temps,però encara que van intentar de totes les maneres suprimir el català,no ho van aconseguir.Avui dia moltes persones intenten protegir-lo ja que hi han menys parlants del català que no pas del castellà.Hi han moltes opinions sobre les actuacions del govern en les llengües com el català.Des del meu punt de vista hauriadedefensar-les menys perquè tothom ha de parlar com vulgui sempre i quan amb qui parli es pugui entendre.

Pilar Ferrer ha dit...

El conflicte lingüístic s’ocasiona quan a un territori hi ha una llengua A i s’hi introdueix una llengua B. Avui dia aquesta situació és molt freqüent. Les causes d’aquest conflicte poden ser culturals, econòmiques o militars. En tots els territoris on hi hagi bilingüisme social apareixerà aquest conflicte. Aquest confliste el trobam per exemple a Espanya amb el castellà i el català. Al llarg del temps el català ha estat reprimit amb molta força per exemple amb el Decret de Nova Planta però aquesta represió l’hem arribada a superar i els que parlen aquesta llengua tracten de defensar-la.
La nostra opinió és que totes les llengües s’han de respectar.


De: Natalia i Elena

Pilar Ferrer ha dit...

Llengua minoritzada és un terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística. Actualment aquesta situació es dóna a moltes zones, aquesta minorització es pot deure a causes polítiques o socials. Aquest cas es dóna a Espanya amb el Català, el qual ha sofrint repressions polítiques i socials al llarg de la història, però no s’ha aconseguit eliminar-lo tot i els intents de fer-ho. Encara que degut a tot el que a passat, la llengua catalana, tingui un nombre menor de parlants que l’espanyola, no és menys important, ja que no hi ha llengües més o menys importants. No és just restringir l’ús de ninguna llengua, és evident , però, que de ninguna llengua, és evident , però, que l’estat ha d’establir una llengua oficial perquè tota la població del país es pugui comunicar i entendre, però cada persona hauria de poder utilitzar la llengua que volgués en l’àmbit informal.

Eva Torrecilla

Pilar Ferrer ha dit...

Abans l`utilització del català estava prohibit per exemple en èpoques de Franco només es podia utilitzar el castellà.Respecte aixó he ha molta gent en contra d`aquesta situació la gent pot parlar el llenguatge que vol sempre pot aprendre més i alomijor ha d estar obligat ha aprendre pero sempre ha de poder parlar el llenguatge que més li agradi és la seva decisió

De: elena

Anònim ha dit...

Les diferents llèngües d'un mateix territori són igual d'importants totes elles, encara que sempre hi ha una per damunt de l'altra i a vegades a la llengua minoritzada se la persegueix i/o hi ha repressions en contra d'ella. En el cas del català, com se pot veure al text, les persecucions i els intents d'eliminació han estat contínuus i constants, sobretot al passat(per exemple al franquisme), però això no ha pogut eliminar-la i avui dia es segueix parlant. Hem de tenir en compte les ajudes i polítiques de conservació dels governs regionals per tal de conservar-la i promocionar-la. Amb aquestes polítiques favorables a llèngües com el català, l'euskera o el galleg estic en part d'acord i en part no, és a dir: a mi me pareix bé que s'intentin impulsar aquestes llèngües, però s'estan donant casos de imposició de aquestes llèngües i això no me pareix bé, jo crec que cadascú és lliure de parlar castellà o qualsevol llengua minoritzada ( a Espanya) però si eligeixes parlar una llengua minoritzada i xerres amb algú que no la sap parlar hauràs de canviar de llengua (parlant amb ell/a)o no parlar, perquè ell és lliure de no voler parlar aquesta llengua. Trob que no s'ha d'imposar cap llengua i que tothom parli el que vulgui i ja s'apanyaran si volen qualque cosa. I amb això no estic despreciant cap llengua ni menyspreant-la.

Carlos Galve

Luis ha dit...

Els Decrets de Nova Planta varen ser el primer obstacle per al catalá ,per primera vegada s'en va imposar politicament el castellà per damunt el català.
Avui en dia el castellà s'imposa com a llengua oficial de l'estat, pero no es prohiveix el seu us.

Luis Molina.

oldtown_93 ha dit...

Molt interessant el teu blog. Enllaçat al twitter. @oldtown_93

Un occitanista.